La Junta de Govern de l'Ajuntament de Calp ha acordat aquest matí declarar l'any 2023 com el “Any Bofill” a Calp coincidint amb el 50 aniversari del final de la construcción de l'edifici la Muralla Roja. Aquesta proposta serà elevada al ple i pretén ser un reconeixement a tot el complex arquitectònic de la Manzanera ideat per l'arquitecte Ricardo Bofill.
Es preveu que al llarg de 2022 s'elabore un calendari d'activitats per a commemorar l'efemèride i es contempla convidar a Ricardo Bofill a participar en la iniciativa.
En 1962, el Taller d'Arquitectura de Ricardo Bofill va començar a dissenyar un pla mestre per a un complex turístic a Calp, enfront del Penyal d'Ifach. Se'ls va encarregar el disseny i construcció per etapes de condominis, apartaments, habitatges unifamiliars, un xicotet hotel, bar, restaurants i instal·lacions esportives.
Les qualitats especials del paisatge, format per terrasses de pedra, bancals, i la seua ubicació sobre la mar van determinar el projecte que consta de diversos edificis: Plexus. Muralla Roja, Xanadú i Amfiteatre.
El complex d'habitatges familiars “Plexus", de 1966, situat en la part alta de la parcel·la de la Manzanera, va ser un dels primers projectes construïts durant l'època del desenvolupament turístic espanyol. Plexus representa un esforç per inscriure's al màxim en el seu entorn natural, seguint el mateix mètode utilitzat en la construcció de les terrasses de pedra que defineixen els terrenys agrícoles de la zona.
“La Muralla Roja”, construit en 1973, recrea el laberint d'una casbah en referència a les arquitectures populars del món àrab mediterrani, en particular a les torres de tova del nord d'Àfrica.
Les formes de l'edifici evoquen clarament una estètica constructivista, creant un conjunt de patis interconnectats que permeten accedir als 50 apartaments, que inclouen estudis de 60 metres quadrats, i apartaments de dos i tres dormitoris de 80 i 120 metres quadrats respectivament. A les terrasses hi ha solariums, una piscina i una sauna utilitzades únicament pels residents
Les superfícies exteriors estan pintades en diversos tons de roig per a accentuar el contrast amb el paisatge; els patis i les escales, no obstant això, estan tractats amb tons blaus, com el cel blau, indi, violeta, amb l'objectiu de produir un contrast més o menys pronunciat amb el cel o, per contra, un efecte òptic de fusió amb aquest.
L'edifici “Xanadú”, de 1971, part de l'estructura d'un castell. Cada apartament es compon de tres cubs corresponents a l'espai de saló-estar, dormitoris i zona de serveis. Aquests tres cubs s'agrupen entorn de l'eix vertical de l'escala, que els serveix de suport. Els cubs vertebren la circulació determinada sobre una trama ortogonal, que dóna pas a terrasses internes protegides per a evitar la intensa calor, els sostres hiperbòlics estan dissenyats per a oferir millors vistes.
El conjunt es completa amb “L'Amfiteatre”, creat en 1983, format per 27 apartaments amb piscina comunitària i *solarium. El projecte adopta la forma d'un amfiteatre sobre un xicotet promontori. La piscina ocupa, com en la tradició del teatre grec, el lloc de l'escenari i s'estén cap al penya-segat emmarcan el paisatge.