La Casa de Cultura acull una exposició de bonsais del Club Bonsai Marina Alta

Dilluns, 7 Maig, 2018 - 14:15

Del 14 al 19 de maig la Casa de Cultura acollirà una exposició de bonsáis a càrrec del Club Bonsái Marina Alta, una exposició que pretén donar a conèixer aquesta tècnica mil·lenària de cultiu i cures d'espècies arbòries en miniatura. Per a saber una mica més d'aquest art i de la mostra, hem entrevistat al calpí Luis Clemente, membre de l'associació i un apassionat dels bonsáis.

 

-Què trobarà el públic que assistisca a aquesta exposició de bonsáis?.

-Luis Clemente: Es tracta d'una exposició d'entre 40 a 50 arbres, de diverses espècies encara que la majoria autòctons, són oliveres, magraners, figueres, garrofers, pins, etc. , es mostrarà una gran varietat d'arbres, tot acompanyat amb un conjunt d'ornamentació que cerca provocar una atmosfera de tranquil·litat i relax pròpia d'aquest art.

 

-Què és el Club Bonsái Marina Alta?

L.C.: Som un grup d'amics que tenen una afició comuna, el club es va fundar en 1995 per a consolidar les reunions d'un grup d'interessats a compartir experiències i aprofundir en els coneixements del cultiu i formació del bonsái. Està constituït per gent de tota la Marina, ens solem reunir a Xaló cada 15 dies.

 

-Què pot fer el que estiga interessat per aquesta afició?

L.C.: El que vulga aprendre pot acostar-se i posar-se en contacte amb el club, serà benvingut, es tracta d'anar aprenent de l'experiència dels altres, encara que en ocasions realitzem tallers vinculats a alguna exposició. Els aficionats als bonsáis intentem imitar a la naturalesa, hi ha espècies més fàcils per a iniciar-se i majoritàriament treballem amb espècies autòctones.

 

-Com va sorgir en tu aquesta afició?

L.C.: El món dels bonsáis sempre m'havia agradat però li tenia respecte, cercava una alternativa al treball, una afició que em permetera relaxar-me, em vaig acostar al club i em vaig enganxar des del principi. Fer bonsáis no és car, es requereixen materials i eines bàsiques però el que realment necessites és molta paciència. La cura d'un bonsái mai acaba, comences a treballar un arbre i vas coneixent diferents etapes d'aqueix exemplar, però són éssers vius que creixen i canvien, així que la seua cura no acaba mai.

 

-En una societat marcada per les presses, la falta de temps i l'estrès, té futur aquesta afició mil·lenària?

L.C.: Té futur, cada vegada més, perquè és una activitat que comporta reflexió, que exercita la paciència, arribes a casa estressat i l'arbre, que té el seu propi ritme, t'ensenya que cal tenir paciència. Al meu particularment em serveix molt per a relaxar-me. En la cultura japonesa es treballa molt la reflexió i la paciència.